Conall

^

Hem de viure i morir

Hem de viure i morir

No se’ns ha posat aquí només per viure.

Si no tenim alegria, no tenim res. Dalí era com l’Empordà, divertidíssim. Li agradava explicar anècdotes d’un alcalde de Figueres anomenat Carmona. Explicava que l’alcalde va manar fer reformes en el cementiri i li va dir al paleta: “M’agradaria tenir un nínxol aquí, d’esquena a la tramuntana”. Quan el paleta va anar a ultimar els detalls amb l’alcalde, aquest li va dir: “Ho he pensat molt. I si no em moro?”.

Són anècdotes dalinianes divertides, però la realitat és que al final ens morirem tots. El sentit de l’humor ajuda a sobreviure, també als qui estem compromesos amb el treball. Cada cor és un minut que dura tant com una vida i no ens podem distreure. El cor és el tic-tac, el nostre rellotge còsmic. La vida pot ser curta o llarga però dura una vida, aquest és el tracte.

Tota realitat és imminent: l’amor, la mort. Tot està per fer. Només està feta la mort. Per tant, qualsevol cosa o circumstància està situada exactament a l’entrada, just a un pam del temps, tant l’amor com el Final. El temps sempre acaba per l’inici i comença pel final: just a l’inrevés del que ens van ensenyar.

Categoritzar, memoritzar i aprendre

No importa. Acumular anys significa aprendre a viure amb dubtes i adquirir a través de l’experiència una filosofia i una ètica pròpies. L’important és voler comprendre-ho. Només s’ignora allò que es desconeix. El món no està fet tal com apareix en la nostra percepció dels objectes, ja que hem de crear-los per mitjà de les nostres categoritzacions. Categoritzar, memoritzar i aprendre són les funcions primordials del nostre univers cerebral.

El coneixement veritable no és el que un aprèn bé sinó el que ha pensat bé. Acceptem la vida tal com és. Hem de viure. Valorem la vida. Per sobre de tot, valorem la vida encara que de vegades pugui arribar a ser injusta. El que hem de fer és donar significat a la nostra pròpia vida. Fer tot allò que ens permeti sentir-nos vius. Avui pot ser un gran dia i demà pot ser massa tard.

La vida no és una altra cosa que una combustió. Hem de perllongar el combustible tot el temps que puguem. Jo vull que passin coses positives. Com a coach, vull que surti el sol en la competició de l’esportista. Que sigui feliç.

Mirar el passat amb ulls de futur. L’escriptor Carlos Fuentes s’entretenia amb un passeig diari per un cementiri de Londres sense deixar de mirar les làpides. Un altre escriptor, Juan Marsé, diu que la mort és un full de paper en blanc. El poeta Antonio Gamoneda, Premi Cervantes 2007, diu que la seva disconformitat davant la mort s’ha carregat de conformitat. A Gore Vidal, escriptor nord-americà, li van preguntar què pensava de la mort i va contestar: “M’agrada el silenci”. El director teatral Salvador Távora, que va ser extrem dret al món del futbol, considera que la mort sempre és un espectacle, fins i tot quan no es produeix. En la quietud de la mort hi ha misteris on només arriba l’art. Un dia, el cadàver de l’esportista estarà en una fossa comuna, és a dir, en l’ànima de qui va sentir la seva manera d’interpretar l’esport.

Visquem amb alegria. Abans que arribi el nostre moment, construïm vida. Ningú és imprescindible, excepte la gent que un estima. Visquem amb la satisfacció de no haver claudicat mai davant res ni davant ningú, ni davant usos, costums, polítiques i règims. Visquem i fem realitat els nostres somnis. El doctor Caralps, cirurgià cardíac per vocació, explica que no és el mateix viure que tenir vida. És com estar i ser. Hi ha pacients comatosos que no són absolutament res.

Bo serà que ens detinguem alguna vegada en la nostra recerca de la felicitat i ser, simplement, feliços. Gaudeixin de la vida i no deixin de riure’s també amb els epitafis divertits. Una inconsolable vídua va manar posar en la tomba del seu marit:

“Que Déu el rebi amb la mateixa alegria amb que jo l’hi envio”.

Personalment, em quedo amb la del genial Groucho Marx:

“Perdonin que no m’aixequi”.

NEXT

Invertim en or, sempre hi ha guanys

WRITTEN BY:
})(jQuery)