Conall

^

No sabía que era impossible i justament per això ho va aconseguir

No sabía que era impossible i justament per això ho va aconseguir

“No sabia que era impossible i justament per això ho va aconseguir”.

JEAN COCTEAU (cineasta francès)

Sempre i a tot arreu cal atrevir-se. La vida és promesa d’aventures, mai impossibles. Entre l’impossible i l’extraordinari, el marge és imperceptible. Les coses mai són fruit de l’atzar.

Hem de ser protagonistes de la nostra pròpia història. Totes les persones que he conegut en la meva vida i han triomfat són sensibles a l’amor, a l’entusiasme i a la intuïció.

Una persona plena de vitalitat, de potencialitat, ens transmet vibracions internes, ambició i dinamisme. Practicar esport resulta divertit, apassionant, però convé trencar la resignació. L’essencial resideix en no perdre mai l’entusiasme, no deixar-se guanyar per la resistència al canvi, que té una prodigiosa força d’inèrcia. Vivim en una societat en la qual la velocitat exerceix un paper protagonista. Cal actuar amb molta rapidesa quan es pretén progressar.

L’esport ens descobreix l’afició a la competició, a superar-nos, més, sempre més. L’esport ens permet adquirir l’esperit competitiu, aprenem el que és la solidaritat, la flexibilitat, l’adaptació. L’esport ens ajuda a desfer-nos d’una vida tediosa. Entenem la necessitat d’anar cada vegada més lluny, de pujar cada vegada més alt. Quan ens acostumem a guanyar, volem que el triomf sigui el nostre company de viatge. Militem en l’esport, ens hi lliurem de ple.

Coaching i esport

Sense autèntica passió no es pot fer res. L’esport no és una ciència exacta i les probabilitats d’èxit o de fracàs són molt difícils de preveure a curt termini. A llarg termini, si posem a la nostra disposició mitjans importants, la casualitat queda diluïda pel temps i l’èxit no pot faltar ja a la cita. Cal comptar amb els serveis de professionals contrastats. És aquí on el coaching juga el seu paper: ajuda a aconseguir l’harmonia entorn d’un mateix, a sentir-se a gust en la pròpia pell, a trobar la felicitat.

Tenim dret a fracassar. És el que permet a les persones lúcides reconsiderar la situació, cobrar nous ànims i seguir endavant. La formació d’una societat està marcada per l’elaboració dels valors que han de ser respectats. Jo crec a ulls clucs en els valors i estic convençuda que el nostre cap només pot navegar entre els estels còmodament quan els nostres peus toquen de peus a terra.

A poc a poc adquirirem un background que ens donarà seguretat i recordarem una cita de l’escriptor irlandès Oscar Wilde:

“L’experiència és una vela que no il·lumina més que a qui la porta”.

No podem témer l’avenir si posseïm en el nostre interior arrels vigoroses. Només s’inquieten pel futur aquells que han perdut els punts de referència: la família, els amics, l’afecte, la solidaritat. No es pot centrar la legitimitat social i afectiva en l’èxit perquè el dia en què ens abandona, ens quedem sense res.

PREV

El rostre que no reflecteix la llum mai serà el d'una estrella

NEXT

Els treballadors guanyen més que els caps

WRITTEN BY:
})(jQuery)